“La mort i la primavera” és el primer moviment i sorgeix d’un llistat de flors trobades als llibres de Mercè Rodoreda. El segon moviment “Sepultura en re menor”, és una reinterpretació de la primera simfonia de Mahler, vestida d’un collage epistolar d’una néta a la seva àvia. “Ella tranquil·la”, el tercer i últim moviment d’aquesta tríada, es composa a partir de converses reals i imaginàries amb Irene Antich Ventura.